4-12-2013

Per parlar del realitzat el dia 5 de desembre a la classe de Didàctica podem dir que comentarem el currículum.

La institució escolar ha de ser un lloc de reflexió i reconstrucció del coneixement, condició essencial d’una pedagogia crítica i alliberadora.

Un projecte curricular emancipador destinat als membres d’una societat democràtica i progressista ha de proposar unes metes educatives i aquells blocs de continguts culturals.

Hi ha unes veus absents a la cultura escolar:

•           Les cultures de les nacions de l’estat espanyol
•           Les cultures infantils, juvenils i la gent gran
•           Les ètnies minoritàries o sense poder
•           El mon femení
•           Les sexualitats lesbiana i homosexual
•           La classe treballadora i el mon de les persones pobres
•           El mon rural i mariner
•           Les persones amb discapacitats o altres capacitats físiques o psíquiques
•           Les veus del tercer mon

També podem trobar unes respostes a la diversitat i a la marginació que es dona al àmbit escolar:

•          Una política educativa que vulgui recuperar aquestes cultures negades no pot quedar reduïda a una sèrie de lliçons o unitats didàctiques aïllades destinades al seu estudi
•           No es pot caure  en un “currículum de turistes”

També es va tractar el tema de “Currículum de Turistes” que es tracta de les activitats que es realitzen un dia al any, es a dir, activitats extraordinaries a la rutina diaria de clase: 

•           Trivialització (estudiant es manera superficial i banal els seus costums, formes de vestir....)
•           Com record o dada exòtica (amb molt poca presència) una cosa molt puntual o curiosa
•           En desconnectar, el dia de....(ex: la dona treballadora)
•           Estereotipat ( utilitzant imatges estereotipades del diferents col·lectius)
•           La tergiversació (recorrent a l’ocultació o la creació de histories a mida, psicologització dels problemes racials i socials)

Hui ha moltes persones que han deixat de veure  a les institucions escolars com a llocs per a contrarestar la desigualtat, que perden  la seua confiança en les possibilitats de l’educació com a instrument de democratització. Les dones, les memòries ètniques....açò s’anomena: PLURALITAT DE VEUS.

Les Institucions escolars han de ser llocs on s’aprengui.

Vivim en una societat diversa en les que hi ha desigualtats i marginacions, un xiquet que s’incorpora a àmbit escolar, ha de veure aquesta diversitat.

Les COMPETÈNCIES son els objectius que has de complir en una matèria per a aconseguir-la.

Finalment unes companyes de classe realitzaren una exposició d’un treball; el qual tractava de la creativitat en l’escola. En aquesta exposició es plantejaven diferents preguntes com per exemple si es necessari desenvolupar-la, a la qual pregunta podríem respondre que si, respecte a les conclusions arribades al debat que va sorgir a la classe, ja que, es un aspecte que es deu desenvolupar per al posterior desenvolupament de la intel·ligència futura. Altra qüestió que es plantejava era si solament s’havia de fomentar en la educació primària, a la que podem respondre que no, ja que es un aspecte que es pot utilitzar posteriorment per a altres situacions.